Enquestes a la ciutadania


L'evolució en la presa de decisions

Quina Manises vols?


Per a finalitzar la consulta i enviar les seues dades prema el botó "Finalitzar enquesta", després d'aquesta acció no podrà tornar a votar, assegure's d'haver votat en totes les propostes desitjades.

Tria un nom per al parc del Barri del Carmen

L'enquesta és TOTALMENT ANÒNIMA. La petició de dades (DNI i data de naixement), té com a objectiu garantir la qualitat de la consulta, permetent una sola participació a ciutadans/es de la ciutat de Manises.

Després del procés participatiu dut a terme mitjançant una enquesta als veïns i veïnes i les assemblees posteriors en les quals la pròpia ciutadania ha participat en el disseny del nou parc situat en el Barri del Carmen (al costat del Barranc del Salt de l'Aigua) l'Ajuntament de Manises vol que siga la ciutadania qui pose nom a aquest nou espai, per a açò proposa la següent pregunta:

Carmen Carpintero Mora (Manises, 2 d'agost de 1913 – Manises, 4 de gener de 2001)

Va ser la primera dona empresària de la ceràmica a Manises . La seua marxa es va iniciar l'any 1935 quan, després de la defunció del seu pare, es va fer càrrec del negoci familiar dedicat el refinament de vernissos i de pasta de ceràmic a més, del safareig de Caolí i l'explotació de diverses mines en la província de València. Després de la seua formació com a comptable es va fer càrrec del negoci i el va reflotar. Va ser una dona amb una gran visió empresarial que va aconseguir augmentar el negoci familiar amb excel·lents resultats. Entre els seus assoliments cal destacar la introducció del quars en la fabricació de detergents en tota Espanya o ser cofundadora de la Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre amb seu a Madrid i que associa als principals fabricants d'Espanya de ceràmica, vidre i refractants. Al desembre de 1972 va fusionar la seua empresa amb la D. Rafael Vila de Quart de Poblet formant Vicar S.A.

Ana Orantes Ruiz (Granada, 1937 - Cúllar Vega, 17 de decembre de 1997)

Va ser una dona espanyola víctima de violència de gènere, que va exposar en una entrevista televisiva la violència a la qual havia sigut sotmesa per part de la seua exparella. Pocs dies després del testimoniatge en televisió va ser assassinada per la seua exparella,[]​ el que va generar dins de la societat espanyola gran repercussió i visibilització de la violència masclista, i com a conseqüència, la remodelació del Codi Penal.

Concepción Arenal Ponte​ (Ferrol, 31 de gener de 1820-Vigo, 4 de febrer de 1893)

Va ser una funcionària de presons llicenciada en Dret, periodista i escriptora espanyola enquadrada en el Realisme literari i pionera en el feminisme espanyol. Al llarg de la seua vida i obra va denunciar la situació de les presons d'homes i dones, la misèria en les cases de salut o la mendicitat i la condició de la dona en el segle XIX, en la línia de les sufragistes femenines vuitcentistes, i les precursores del feminisme.

Emilia Pardo Bazán (La Coruña, 16 de setembre de 1851-Madrid, 12 de maig de 1921)

Va ser una noble i aristòcrata novel·lista, periodista, assagista, crítica literària, poetisa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant espanyola introductora del naturalisme a Espanya. Va ser una precursora en les seues idees sobre els drets de les dones i el feminisme. ​Va reivindicar la instrucció de les dones com alguna cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a defensar-ho.

Dolores Ibárruri Gómez, "Pasionaria" (Gallarta, 9 de decembre de 1895 - Madrid, 12 de novembre de 1989)

Va ser una política espanyola. Va destacar com a dirigent política en la Segona República i en la guerra civil. Històrica dirigent del Partit Comunista d'Espanya, a la seua acció política va unir la lluita pels drets de les dones per a demostrar que «les dones, foren de la condició que foren, eren éssers lliures per a triar el seu destí». Va viure en l'exili durant la dictadura franquista i va tornar a Espanya amb el restabliment de la democràcia, sent triada diputada per Astúries en les primeres eleccions democràtiques.

Santiago Díez Mazo (Barcelona, 6 de maig de 1920 – Manises, 12 d'abril de 2000)

Metge. Nascut a Barcelona, va desenvolupar la seua carrera professional a Manises, on va ser molt benvolgut per la seua extraordinària professionalitat i absoluta disposició en el desenvolupament de la seua professió.

Vicente Ferrer Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, India, 19 de juny de 2009)

Va ser un filantrop espanyol, considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món. Va desenvolupar la seua activitat principalment en l'Índia, on va arribar en 1952 com a missioner jesuïta.

Luis García-Berlanga Martí (Valencia, 12 de juny de 1921 – Madrid, 13 de novembre de 2010)​

Va ser un director de cinema i guionista espanyol.

Antoni Asunción Hernández, (Manises, 12 de juliol de 1951-Valencia, 5 de març de 2016).

Va ser Alcalde de Manises, president de la Diputació Provincial de València, Director General d'Institucions Penitenciàries, Secretari General d'Assumptes Penitenciaris i Ministre de l'Interior, Diputat en les Corts Generals i les Corts Valencianes.

Juan Hurtado Mateu. (1893 – Paterna, 1 de maig de 1940).

Maniser víctima de la Guerra Civil espanyola. Va morir afusellat a Paterna per la seua activitat política per ser membre del Comitè de Defensa Local.
  • Tria un nom per al parc del Barri del Carmen

×